UN EMPRESARI MODEL

Hi hagué un país en el qual, l'economia es va enfonçar, com a molts d'altres, dins un marc global de crísi econòmica.

En aquest país, amb l'economia enfonçada, els empresaris, que teníen una part important de culpa de que l'economia hagués fet molta més figa que les economies dels països del seu voltant, perquè amb aquella gran visió, que distingueix als executius brillants de la resta del obrers tanoques, no vàren invertir els guanys obtinguts amb molts anys de guanyar millonades, en renovar la maquinaria, sinò que els van aplicar a repartiments de beneficis.

Es van dedicar majoritariamente a guanyar diners i més diners, en sectors com la construcció (dita popularment "ladrillo") i en negocis com el turisme, sense pensar en diversificar en temes que potser no haguéssin donat tant diners rápidament, però que a la fi potser hagéssin estat claus per a què no se'n anés tot a norris.

També en aquell país, la banca, en aquell moment de crísi, va tancar l'aixeta i va deixar de donar préstecs amb la qual cosa, i també, amb una gran visió de futur, va acabar de ajudar a que tot fes fallida. No es que no tinguéssin beneficis i només pèrdues, el què no volien era deixar d'obtindre els guanys astronòmics que fins aquells moments, havíen aconseguit.

Aquest país tenia una llarga tradició en empresaris que es quedàven amb els diners que retenien de les nòmines dels seus treballadors i que s'havien de lliurar després a la Seguretat Social i a la Hisenda Pública.

Els diners retinguts desaparexien i després, als governs del país, amb els diners obtinguts amb els impostos de tots, els tocava tornat a reposar aquells diners que s'havien evaporat.

Era una pràctica comú i acceptada com a normal pels empresaris.

Teníen tanta imaginació que deien que per a que ells invertissin en crear empreses, calia flexibilitzar el mercat de treball.

Com sempre, la culpa de tot la tenien els treballadors amb uns sous desorbitats i amb condicions laborals inmillorables.

Cal explicar, que un 80% dels treballadors del país eren "mileuristes", i molts, ni això.

Els empresaris van voler abaratir l'acomiadament dels treballadors, que la majoria de contractes fossin els anomenats "contractes basura", que es perdéssin els avantages aconseguits pels treballadors en més de cent anys de lluita sindical, és a dir, directament, desitjaven, que tornés l'esclavitud, la qual cosa no era gens estranya, ja que els avantpassats d'alguns d'ells, havíen aconseguit les seves fortunes amb aquest honest negoci i coneixien els avantages d'aquest sistema.

　

"Ep, tots ells gent honorable, de grans conviccions morals, guardadors dels valors tradicionals de l'honor de la Patria"

Per aconseguir el retrocés dels beneficis que els treballadors havien aconseguit, es van crear unes comissions dites "negociadores" per a què els esmentats canvis, estiguéssin amparats per lleis i que els treballadors es deixen donar per allí, i a sobre, posar-s'hi bé.

　

En aquest país, els empresaris havíen format un club, selecte, clar que si, faltaria més i com a cap del club, van votar a un d'ells, home que havia demostrat la seva vàlua en diferents empreses.

Dins dels seus èxits com a gestor d'empreses importants, cal remarcar el haver deixat sense vacances a un grup nombrós de gent de la tercera edat, que ja havien avançat els diners, estafat a milers de clients que ja havien pagat pels productes que l'homenet venía i que es van quedar sense poder rebre el producte.

També, dins des seus èxits, el haver-se quedat els diners de les quotes de seguretat social i de les retencions dels impostos dels seus treballadors, fet que com ja s'havia comentat, era una acció molt practicada pels empresaris del país.

Descapitalizacions de les empreses que dirigía, mentre aquestes empreses estàvem fallides i els treballadors no cobraven les seves nòmines, ell s'havia atorgat un bon sou, que, evidentment, si que percibia.

Doncs, aquesta lluminària empresarial donava consells de com s'havien de fer les coses per sortir de la crísi i formava part de es "comisions negociadores" que s'han esmentat abans.

Podeu imaginar-vos l'autoritat moral que tenia per poder representar els interessos dels empresaris i del respecte que sentíen per a ell, sindicats i treballadors.

Va tenir tant d'éxit en les negociacions que, finalment, es convocà a tot el país una vaga general.

NOTA: TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS