martes, 5 de octubre de 2010

DEDICADO A VOSOTROS, QUE ME HABEIS AMADO



Josep,
tu vas ésser el primer home de la meva vida,
el meu pare: generòs, tendre, fort
savi i divertit, l'heroï de la meva infantesa
i de la meva primera joventud.

De tu vaig aprendre quasi tot:
a estimar als meus,
a fruir de la vida, de les coses i de la natura,
a pensar i a somiar. I a no rendir-me mai, mai.

He tingut la immensa sort de ser la teva filla
y de compartir amb tu,
40 magnifics e innolvidables anys,


Albert,
el meu mestre,
mestre de tantes coses,
el meu particular “Pigmalión”.

Et vaig coneixer essent una nina
i ens varem separar el dia
que vaig deixar de ser nina per a tu.

Tres anys de la meva vida
en què vaig anar descobrint el món,
la cultura i tantes altres coses,
deixant ja de costat, les coses d'infants.

Vas ésser el meu primer amor,
amor platònic, però tot i això,
no menys important.



José Antonio,
l'home amb el qual
vaig descobrir el món dels sentits,
el què em va captivar, en una sola mirada.

Amb ell compartí les meves primeres
experiències com a dona,
i a qui tinc que agraïr
que la meva primera vegada
fora maravellosa, divertida,
de pel.licula, genial,
i que sempre més, el sexe per a mi,
hagi estat, una intensa emoció,
no només, un costum, o una cosa banal.


Max, el meu millor amic,
cult, divertit, educat,
generós,i cavaller,
amable i rialler,
un gran amic i també un bell amor,
un bon amant i encara després,
de tot això,
només deixarem d'ésser amics
quan la mort et va reclamar.


Andreu,
el meu gran amor,
tants anys més gran que jo,
tu em vas coneixer
quan ja eres de volta de tot,
i jo, només, començava
l'aventura de la vida.

Tenia tantes ganes de viure
i ésser feliç.....
ens varem estimar tant....
però els nostres “tempos”
no eren els mateixos
i només varem poder compartir
sis anys de tendressa,
però amb tanta intensitat
que vàleren quasi tota una vida.

Amb els teus llavis,
amb els teus petons,
i amb les teves carícies
dolces i sàvies,
vàrem creuar la frontera
on l'amor esdevé......
una maravella,
allí on els dos, erem només, un,
i allí on, la vida i la mort,
el plaer i la embriaguessa
es fonen amb la tendressa.

Sí, tu i jo, creuarem la frontera
i vàrem trovar..... Citerea.

I en Joan, Joanet,
tendre, dolç, irònic,
reflexiu, i una mica “trasto”.

El meu darrer amant,
incansable i joganer,
l'advocat de les causes perdudes.

L'any que vàrem viure junts
vam compartir tot:
viatges, emocions,perills, plans
i aquelles nits brillants,
vora el mar, exultants,
de quan ens feiem l'amor
fins a caure esgotats.

Quina bogeria!
Tú, amb 50 anys,
jo, quasi amb 40,
i amb aquella febre d'estimar-nos
que ens feia oblidar
totes les altres coses,
com si fossim uns infants
descobrint el primer amor.

Aquell any que vàrem compartir
va ésser per als dos,
un regal dels Deus,
i vàrem experimentar
el què molt pocs éssers,
béneïts per la sort
han pogut copçar:

els dies divins del vi i de les roses
on l'amor i el sexe esdevenen
un orgasme continuu i fastuós
que permet als amants afortunats
format part de l'Eternitat.

Joan, el meu darrer amant,
el meu darrer amor.


Tots vosaltres,
homes de la meva vida,
m'heu donat tan i tan!
amics, amants, AMORS.

He tingut tanta sort
que compartissiu amb mi
tantes i tantes coses... PRECIOSES

De cadascú de vosaltres
he aprés molt i molt,
i agraeixo al cel
el do diví
de que m'hagueu ESTIMAT.

He estat, ho dic i ho penso
dona afortunada,
en tenir-vos al meu costat
durant un temps llarg o curt,
el què sigui que hagui estat,
ja que ha estat EXQUISIT

Dona afortunuda,
ja que el record que tinc
de vosaltres em deixà
a la boca un gust més bé DOLÇ.

Tots vosaltres heu marxat,
la mort se us ha emportat,
però allí on esteu, sé molt bé
perquè ho sento en el cor
que l'amor que em compartit
no s'ha perdut en el no res
i que tot, tot està bé.

En cada recó del meu cos
i de la meva ànima,
heu deixat un senyal,
i l'ésser humà que sóc ara,
es la summa del meu jo
i un trocet de cadascú
de vosaltres.



NOTA: TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS


No hay comentarios:

Publicar un comentario