DOL A L'ÀNIMA

ELEGIA

Ja fa quinze anys que no ets ací

ja fa quinze anys que vàres marxar,

ja fa quinze anys d'aquell dia tant trist

en el qual el món s'enfonsà per a mi

i vaig adonar-me'n que havia perdut

al ser que més m'havia estimat.

Ja fa quinze anys d'aquell infaust dia

en el què el sol de la primavera escalfava,

en el què hi havíen cançons a l'aire.

Mentre el meu cor es trencava,

ja fa quinze anys del dia

en el què dins de mi s'instal.là una tristor

que jamai m'ha abandonat.

Fa ja quinze anys d'aquell dissortat dia

que mai oblidaré, en el qual la teva mà

dins la meva, i, poc a poc,

es tornava més i més freda.

En el qual, encara que jo estés al teu costat

i abraçan-te. no t'encomanava la meva calor.

Maleït dia,

aquell en el qual vaig cloure els teus ulls blaus

perquè ja no en veien!

els teus ulls que ja no teníen esguard!

Funest dia,

aquell en què et vaig besar

i en el què per primera vegada

no em tornares el meu bes!

T'enyoro! T'enyoro!

I cada dia que passa, més i més!

Vaig pensar que el temps esvaïria la meva tristor,

però cada dia que passa, em sento més i més orfe.

Ens fas tanta falta a tots!

Ens vas estimar tant i vàres fer que ens sentíssim tant feliços!

Dissortament,

al món no hi ha hagut gaires com tu:

rectes, al.legres, amables i tendres,

senzills i al mateix temps, grans

i, tant entranyables!

Éssers que han intentat fer millor

les vides dels què estimàven,

i que a tothom han donat ajut

sense esperar res a canvi,

amb al.legria, com si això no fora res.

Vàres apreciar tan la vida:

fruïes de totes les coses,

fins i tot de les més petites.

Una planta, un núvol, la pluja,

un ocell, els infants,

els llibres i la música,

un menjar, una olor.

Hem compartirt tant tu i jo:

els meus primers passos,

les meves primeres paraules,

el meus primers dubtes,

aquells inacabables debats

sobre el diví i l'humà,

els meus amors,

els meus éxits i les meves errades,

i, sempre que et vaig necessitar,

allí vàres estar.

Ja fa quinze anys que no ets ací,

quinze anys ja d'aquell dia horrible,

en el qual recollint les teves coses,

en obrir la teva cartera

vaig veure la meva fotografia

i vaig adonar-me'n que havia perdut

al ser que més m'ha estimat.

Sí, ja fa quinze anys d'aquell terrible dia

en el qual va morir el meu pare!

NOTA: RESERVATS TOTS ELS DRETS